El diari dén Ramon

Vaig néixer el 10 de maig 1933 al carrer de cal Boter o sigui abans de la guerra civil.

Acabada la guerra civil vaig anar a l’escola de les monges, desprès als nacionals i per últim als germans de Premia de Mar, amb portava el dinar amb una carmanyola , pujava i baixava tota la carretera a peu menys el dia que plovia , a les hores agafava el auto de la línia de Premia de Mar. En aquesta època vivia al carrer Rafel Riera Prats.

Anal meu pare als de can Matoses li van regala un gos de dos mesos colo blanc i escuat, li vam posar per nom Colom jugava mol em ell , teníem una vinya a vall-morena i cada vagada que i anava, mel emportava i ans vam fer molt amics, també anava em al meu pare al bosc a posa trampes per agafar ocells portant sempre al Colom, quant anava al bosc sense al meu pare a posa trampes si ment deixava alguna en Colom es parava i quant jo mel mirava tornava endarrere fins a troba la trampa, tan ve li agradava molt agafar serps i empaità guineus, algun Casador se interessava per comprar al Colom pro el meu pare no salva volgué treure mai.

Als 14 anys vaig deixar els estudis per anar a treballar per ajudar a la meva mare dons el pare no ans ajudava gaire, vaig comença a can Bot el dia 22 de desembre de 1947, com a cas curiós al 24 vigília de Nadal al acaba la jornada de treball ans ajuntàvem tots els treballadors en una sala al costat del despatx del Sr. Bot, i ell mateix ans cridava un a un per dar-nus la paga extra cosa que no sabia, al final als va crida a tots menys amí, vaig entrar en el despatx , i li digué Sr. Bot amí no ma cridat, ell em mira per sobre les ulleres i amb digué, mira Ramon, aquesta es la paga extra de Nadal, pel treball de tot l’any tu cobraràs el dissabte, pro mira, no vull que sigui dit aquí tens les 2 5 Ptes. de la paga extra; vaig surti més content, com un gos amb un os a la boca, tot corren riera avall, vaig veure l’Andreu Colomer, un avi del meu carrer i cridant,Andreu,Andreu; li digué tot content, avui es la primera setmana que treballo, ell en mira amb una cara de pena i en digué ai Ramon ara ets començat pro mai més podràs acabar de treballar, vaig quedar molt suspès, pro quanta raó que tenia aquell avi sempre més ma quedat gravat a la ment..

Treballant a can Bot com aprenent, plegava a les 6 de la tarda, i em quedava fins a les 8 sense cobra per aprendre al costat dels operaris, que me ensenyaven a fer anar el torn, la maquina de forada o bé la fressa, fins que un torn va quedar lliure, a les hores el Sr. Bot mi volia posar amí al torn, pro l’encarregat li va dir que i avien aprenents que feia més de un any que treballaven a la empresa, encabí jo només na feia dos mesos, total que tenia tota la raó, pro llavors nou batx. entendre i batx. marxar a treballar a can Pe-pet Manyà cobrant 75 Ptes. a la setmana, aquí fèiem las reparacions de totes les fabriques tèxtils del poble i també de la fabrica de Òrrius, en aquesta fabrica i anàvem a peu dons no teníem cap vehicle en l’empresa , cosa que resultava mes rentable a l’empresa perquè els treballadors cobràvem mol poc, un dia. en Pe-pet en diu Ramon as de marxa cap a Òrrius a busca una peça de un talar per soldar, miro el rellotge i eren les 11,30 h. del matí, i li dic Pe-pet a Òrrius amb donaran dinar, i ell en respon Ja-Ja-Ja- ni que fossis un Rei, jo li contesto dons ja i nire quant plegui a les 12 i desprès de dinar, dons no vull dinar a les quatre o cinc de la tarda, ell se enfada molt i en deixa anar alguna paraulada pro jo tranquil , desprès de dinar auges sortit cap a Òrrius pro basta per las paraulades no baix sortir fins l’hora de comença , desprès d’un temps li demano augment de sou i en respon que ja en diria alguna cosa, passaven les setmanes i res de res fins un dia baix dir ja nia prou , aprofitant les hores que en Pe-pet estava en el taller, treballava poc a poc i descansant, ell en mirava i com mes mirava mes apoca poc treballava fins que de sobte vingué corrent cap ami fet una fúria i cridant molt fort, jo li planto cara i ell amb diu, fa alguns dies que treballes molt apoca poc jo li contesto treballo pel preu que pagueu si voleu que treballi mes rapit meu de augmenta el sou, en contesta si no te agrada el sou que cobres ja pots fot el camp, pro el dissabte següent ma augmenta el sou quedant molt content , treballant aquí va morí la meva mare al 19 de Novembre de 1949.

Al meu pare as va tornà a casar amb una dona que han vida de la meva mare li feia el salt, cosa que nos va agrada amí, ni a les dues germanes meves, la Lola i la Teresina ,els tres barem anar a viure amb els oncles, al carrer Manuel Moreno, guanyava 105 Ptes. a la setmana, treballant al mateix taller pro amb amo diferent en Tries alies el Macneto;.

De les 105 Ptes. a la setmana amb pagava 100 als oncles per mangar i dormí, de les 5 Ptes. que quedaven no entenia prou per vestir i pels meus gastes ,dons tingué que treballar fen sine a la Massa als Dissabtes a la nit, Diumenges tarda i nit, i totes les festes entre mig de setmana incloent Nadal, cap d’Any i Reis.

Només podia gaudir dels meus amics, els vespres dels dies feiners i els matins dels dies festius i de les dues festes majors, dons aquets dies guardaven la sala de la Massa per fer ball en cas de pluja , fen sine guanyava 45 Ptes. a la setmana més les 5 can quedaven, feien un total de 50 Ptes. tot una fortuna en aquell temps. Baix entra a canta al cor Anselm Clave del Casi-net cantant de tenor i sortíem a canta per la Pasqua Granada pels carrers del poble, el Dissabte de la Pasqua Granada a la nit com acabaven el sine desmuntàvem totes les cadires de la sala , les col·locàvem al voltant quedant una pista per ballar , muntàvem també una plataforma amb taulons pels músics ,el matí del Diumenge anàvem a la Juntament a buscar el piano, amb molt esforç el col·locàvem damunt de la plataforma ,per la tarda fèiem ball, per la nit concert en el cafè i desprès ball a la sala , l’endemà al matí Dilluns de Pasqua u desmuntàvem tot deixant la pista preparada pel sine.

Baix comprarem una bicicleta per puja i baixa la carretera de Premia a Vilassar per anar a fer sine en la sala del cafè Nou de Premia de Mar , la meva germana Teresina i en Joan Fontes as casaren l’any 1951 i varen anar a viure a Barcelona ,al carrer Riera Baixa, jo i l’oncle Salvador vàrem també anar a viure amb ells.

El meu cunyat en Joan tenia gelós de jo i ens feia la vida complicada tant per mi com per la meva germana.

Al cap du'ns anys am demanava perdo dons reconeixia quest via passat un bon tros, sempre mes vam viure mol ve

Estan a Barcelona treballava en un taller de maquinaria tèxtil al carrer Pera IV de Pole Nou,guanyant 250 pessetes a la setmane.Cada dia agafava el tranvía 42 al carer Trafalgar fins a Quatre Cantons de Poble Nou per anar a treballar. Em portava la cardanyola per dinar,fins que un dia vaig caure malalt d`una tara al pulmó esquerre i vaig trasladar-me altre vagada a Vilassar a casa els oncles i ma germana Lola.
Vaig haver de fer repós absolut al llit durant sis mesos i, déspres,sis mesos més de convalecencia i caminan per las tardes.Durant el repòs absolut al llit escoltava la radio amb l'antena empalmada al somnier del llit. A les tardes,després de sopar,ma germana,la Lola,em feia companyia. Mes tard arribava el seu promès, en Joan Bruguera,i li feia un petó als llavis. Un dia,al fer-li el petó sortiren unes xispes acompanyades d'un gran soroll.Vam quedar tots tres sorpresos,boca badats pel que estaba passant,fins que vàrem veure que la Lola tenia els peus descalços sobre el somnier del llit on hi havia l'antena de la radi.Després de l'ensurt vàrem esclatar a riure els tres.Molts diez passaven estones al costat meu fent preparatius pel seu casament,dons hi havia dificultats perqué tot valia mols diners tot i tanint els dos un bon jornal. Jo pensava que si no em tocava la lotería o una noia molt rica no em podria casar mai. Lameva germana Lola i en Joan es casaren l'any 1953 i varen viure en una caseta petita al costat dels oncles,fins que la caseta se`ls va fer petita al néixer la primera fillai van pasar al carrer de Sant Joan amb els oncles i jo.El meu pare em va fer entrar a travalla a la manyeria de Can Manyé.
Treballant a la manyeria arreglant  telers no quedaba prou satisfet,dons després de l'esforç en arreglar'los comparexia el contramestre per posarlos en marxa. Per això vaig demanar d'entrar d'ajudant de contramestre als telers automatics,fent el torn del matí. Ales tardes anava a la fabrica de Cal Boter per posar en marxa una sala de telers que feia molts anys que estaven parats. El director de la fabrica em va cridar al seu despatx per dirme que estaba mol satisfet per la rapidesa i lo bé que arreglava els telers. En va dir que si volia entrar d'encarregat a la manyeria de la fabrica cobrant 500 Ptes. la semana amb casa de franc quan em casés.No m'ho vaig pensar dues  vegades dient'li que si.
Per les vacances de L’Any 1956 amb una colla d’amics en Fermin, en Paquito, en Miquel Bosch, en Joan tintorer, en Miquel Fernàndez i en Llofriu, vam anar a Ciutadella de la Illa de Menorca per fer pesca submarina, vam embarcar per la nit al Ciutat de Ma-ho un Vaixell molt petit, sort que la Mar estava molt tranquil·la , en arribar a Ciutadella vàrem anar a veure la Família d’en Llofriu , allí vàrem coneixia un pescador submarinista , amb ell anaven a pescar a una platja molt bonica upa-sa-vam molt be , dormi amb a la platja fen un sot a la sorra per guardar-nus de la brisa del Mar, un dia per la nit es va puça a ploure tots corrents ans vam axó-plaga dins un refugi de metralladores , surtin-nat de presa dons estava ple de puces , tret de quest absurd luda-mes oli amb un llum , una dia vam anà a balla al club Nàutic, baix coneixia una noi-eta molt bonica era filla del Notari de Ciutadella ballava amb ella tots els balls , fins que en Miquel en fes una broma dient que la nostre Mare ens esperava per sopar i que teníem de marxa i aquí as va acaba el ball , vàrem tornar amb el mateix Vaixell aquella nit feia molt mala Mar , en Fermin as va mareja com una sopa tot el viatge mol preocupat dons arribant a Barcelona as tenia de prometre amb la Lurdes i no estava en las millors condicions , arribant a Vilassar san va a dormi i L'andema al criden dons la Lurdes i els seus pares las paraven . Mentre treballava a cal Boter, amb un ball de Pasqua Granada al Casi-net vaig coneixia una noi-eta molt bonica la Salvadora; Han aquell temps cada any has feia una entrada de ball al Centre Vilassanès, una noia que treballava amb mi a la fabrica amb va dir que si volia surti amb bella al ball li digué que no, par que era massa gran,  Ves per un

Un dia a la plaça una amiga de la bonica Salvadora, la Carme Alguaron amb digué que si volia sortir a la entrada del ball amb la Salvadora, baix quedar tant suspès i content, que baix sortir al ball amb ella, amb baix comprar una moto marca Lambreta, al primer dia baix fer 90 quilometrés pel poble sense baixar de la moto. l’Any 1958 per la festa major d’Abril li digué a la Salvadora que si volia sortir amb mi, ella amb digué que era molt jove de moment que ja so rumiaria, uns dies desprès amb va dir que si, per l’Agost ens barem prometre seriosament, Barem anar a Cabrils a casa dels oncles de la Salvadora per ferles sabé el nostre prometatge d’entrada els baix caure molt bé, en convidaren a menja morc illes un embotit típic de Múrcia ,jo no envia provat mai les vaig testa i no amb van agrada massa , tot dissimulant me la vaig ficar a la butxaca dels pantalons , barem sortir al pati un i avia una figuera molt grossa que feia molta ombra ,i li digué mira que nes de bonica per l’ombra que fa , ella em mira i digué , això no es res comparat amb la figuera que tenim al costat de la casa dels avis en L'orca .

Tot anava molt ve fins que varen tanca la fabrica degut a la crisis tèxtil, mol preocupat pro amb moltes ganes de sortiren de la crisis, vaig anar a buscar trav all a Vilassar de Mar, en una fabrica tèxtil que faltava un contramestre, baix perla amb l’amo de la fabrica dient que el meu fort no era posar plegadors als tales ni passar fils, pro que la part mecànica dels tales la portava molt ve, el amo am digué noi la feina ja es teva dons ja tindràs un ajudant per posar plegadors i passar fils, el que convé es que sàpigues arreglar els tales.

Baix entra a treballa per l’Agost de 1959 cobrant 650 Ptes. fen el torn de tarda, al entra en la sala dels tales una treballadora en digué que tenia un talar que topava contínuament, el baix arreglar soldant i ajustant el dau de la cigonya i posar-lo en manxa li digué a la treballadora ja esta arreglat, ella en digué ja era hora dons l’altre contramestre feia mols dies que no sent sortia.

Per anar a treballa agafava la Lambreta,i en el sallent de darrera i pujava en Joan Ciller un amic meu que ja treballava amb mi a cal Boter, pro la crisis del tèxtil anava empitjorant i pel Gener de 1961 la fabrica va tanca, baix cobra una indemnització i dos anys de paro. Baix entra a treballa cal Artur Mas iques al taller de Cabrils fent de manya i cobrant 1100 Ptes. a la setmana, el únic manya qui treballava era jo dons tots feien de lampista. Mentre tant anava arreglat i pintant la casa per casar-nus, on vivia la Salvadora i la seva mare la Isabel, el meu futur cunyat en Manel ma ajudava a pinta, amb ell i la seva dona la Beatriz germana de la Salvadora que també tenien una Lambreta fèiem moltes sortides i ans u passàvem molt ve, Vam compra els mobles de la habitació i el bufet del menjador amb una casa de mobles del carrer del Carme de Barcelona.

Es barem casar el 12 de l’Agost de 1961 a la Església de Vilassar de Dalt, i barem fer el convit al Casi-net, per la nit barem convidar als nostres cunyats, en Joan Fontes, en Manel i la Beatriz, a sopar a la Barceloneta, tots vam demana esgrillada de peix meix la Salvadora que va demana una Paella de arròs; cosa molt estranya, dons la seva mare com feia arròs li avia de fer un altre cosa perquè deia que no li agradava ¿ Sense paraules ?

L'ant demà al matí barem sortir de viatge de noses amb la Lambreta ben preparada, una maleta de cartó i una llauna de benzina per resposta el dipòsit, dons les benzines estaven a molts quilometres de distancia una de l’altre . Vàrem passar el dia a Barcelona, per la nit un bon amic meu en Josep Rafanell, ans porta a sopar amb un restaurant al aire lliure el Bona ombra de la Diagonal, vàrem dormir al pis de ma germana Teresina.

El dia siguen al matí direcció a Tarragona baixant per Lord-al en un baden, barem sentí un soroll mol fort, la moto ans va queda xona-da tu-can la roda al parafang , Al mon as va caure al damunt , dons ja ens veiem cap a casa i adéu viatge de noses , barem continuà puquet a poquet fins arribar a Vilanova i La Geltrú , en la rambla barem troba un taller de la marca Lambreta i en ban canvia el ex de la suspensió dons el tenia trencat. Continuant el viatge barem dinar a Tarragona i després de visitar la ciutat barem sortir direcció Amposta , en un Hostal barem sopar unes patates i mongetes tendres , que sempre més las em recordat ,a la nit barem anà a beure una funció de circ , dons era la festa Major de Santa Maria del poble , Al dia següent desprès de revisar el mapa de carreteres continuarem el viatge fins a Castelló , aquí i passarem un dia complert visitant la ciutat i l’entorn ; Lent demà sortirem direcció València , aquí i passarem dos dies complerts , el primer dia menjarem una paella Valenciana , que per cert la trobarem molt dolenta la resta dels dies visitarem tota la ciutat, El dia següent visitarem tota l’Albufera , pujant amb una barca pels canals, barem continuar el viatge passant per Alcoi i visitant el poble, continuant el viatge fins Alacant un i barem , dinar, sopar i dormir , al sopar al barem fer al Restaurant Las Veges, barem demanar de primer consomé sense sapigé lo que era , ens portaren una tassa de brou amb trossos de pa torrat no sàpiguen que fer nan , menjarem les torrades soles i desprès el brou , per segon es portarem Escamarlans a la Planxa ,el chef del restaurant al veurà que no en sabíem ans digué voleu que les peli li barem dir si cosa que va fer, vam quedar molt tranquils després barem passeja per les rambles de les palmeres i desprès a dormir .

L'ant demà reprenem el viatge cap a Múrcia i L'orca , amb un sol que queia damunt nostre que era massa , pro pensant amb la gran figuera que trobarem al arribar a L'orca amb la seva gran ombra ans consolàvem i respiràvem tranquil·lament esperant arribar.

Barem arribar a L'orca al migdia amb molta calor , i jo pregunto un tes la figuera , ella amb contesta mira aquí ? a un tes aquí ¿ li contesto jo¿ mira que no la beus ¿ amb contesta ella ¿ tot mirant i mirant veig un arbre tot despullat sense cap fulla casi be , com es d’esperar baix queda un poc des-agut.

Aquí a L’orca i barem trobar la seva mare Isabel ,els dos avis Pascual i Beatriz ,i la seva tia Huertas , vivien en una casa de camp fora de L'orca en una barriada coneguda per Tèrcia , en aquell temps Tèrcia era molt pobre, no tenien ni aigua ni electricitat , anaven a buscar aigua amb un ase , carregat amb dues xerres una a cada costat i trigaven casi tot el dia ,eren pobres pro molt bona gent ,amb ban tractar molt be ,també i avia un cusi germà de la Salvadora l’Antoni que va esta molt per nosaltres ,ans va ensenyar tota la horta , la escola d'Arts i Oficis que avia estudiat , i tot Lorca, en resum ens u vam passar pipa , aquí en Lorca i barem esta cinc dies .

Sortim de Lorca direcció Albacete, aquí i barem esmussar en un bar, barem seure en unes taules que avien al aire lliura on i barem esta molt frescos, vam continua el viatge fent parada en un poble, que tenia per nom Santa Maria de no se que, aquí i barem dinar, sopar i dormir, L'ant demà al matí sortíem direcció Madrid, aquí i passarem dos dies, estàvem en un Hostal de la Plaça del Sol, els matins i tardes visitàvem Parcs, Museus i el Retiro on pujarem en una barca que avien en el llac, per la nit preníem un refresc en la terrassa d’un bar per desprès anar al cine.

L'ant demà sortíem direcció Saragossa, vam para per esmorzà en Guadalajara en una terrassa al costat d’un riu què per cert era molt bonic, continuarem fins a Calatayud on i barem dinar, fins arribar a Saragossa , vam buscar un Hostal un i vam deixar l’equipatge dient cansi ca dàvem a sopar, dormir i tot l’endemà, per fer temps per sopar anàrem un poquet a visità la ciutat, al tornar barem quedar molt sorpresos i contens dons la mestressa ans via preparat el sopar a la habitació, amb espelmes i un gerro de flors, perquè ans via calat que érem nuvis, li barem dar les gràcies i vàrem tenir una llarga i agradable conversa, el dia siguen visitarem la església dalt Pilar i els Parcs que per cert eren molt bonics.

Pel matí del dia següent sortíem direcció a Lleida, i barem passar tot el dia visitant la ciutat i també dormir, continuant el viatge cap L’asseu D’Urgell per cert la carretera estava fatal , estava plena de grava tota ella, dificultant el trànsit i tenir molt en conte de no caure, barem dinar a la L’asseu D’Urgell en un restaurant de la rambla , reprenent el viatge cap a Puigcerdà , vam passar la tarda passejant pel llac amb una barca ,fins l’ora de sopar i dormir en un Hostal ,

El dia següent 31 D’Agost Sant Ramon ,barem continuar el viatge passant per la collada de Tosses fins a Ribes de Fresses, aquí barem deixar la Lambreta a la estació del Tren Cremallera , i barem puja fins a Núria , tot el recorregut era preciós amb unes vistes mai vistes per nosaltres, vam dinar al Hotel de Núria i per celebrar el meu Sant i el final del viatge , vam fer un bon dinar i per beure una botella de cava servida amb una galleda plena de gel , reprenent el viatge fins a Vilassar de Dalt , barem sopar a casa nostre i desprès al cine donant per acabant al viatge .

Als que llegiu aquest diari pensareu  quin rotllu;

Si us resulte passat mant faig càrrec, pro per nosaltres va ser una experiència mai viscuda Després nen fet de mes importants pro mai mes com aquesta. Dons amb aquella innocència , aquella llibertat, va ser com si descobríssim un mont nou mai viscut per nosaltres, sempre mes l’hem recordat.

El dilluns de la setmana següent reprenc el treball al taller d’en Masiques de Cabrils , com a cas curiós el dimarts per la nit al sortir del assaigs del cort del Casinet, com de costum anava acompanyat d’un corista que vivia prop meu , al separar-nus i arriba a casa trec la clau per obri la porta i cosa curiosa la clau no entrava al pany, ? penso un instant ¿ ten raó que tes casat i no vius aquí , faig mitja volta per anar a casa meva del carrer del Mercat i aquí si que sobra la porta , entrant tot content per anar a dormir amb la meva estimada Salvadora ; El dia 23 de Abril de 1962 vingué el primer fill en Lluís, naixen prematur de 8 mesos, sort que era primavera i feia bon temps no obstant li posàvem bosses d’aigua calenta en el llit per controlar la temperatura . Durant 11 mesos as passava casi tota la nit plorant, intentàvem fer-lo dormir quant ans pensàvem que ja dormia de puntetes ens ficàvem al llit, tot era apagar la llum que tornava a plorar era molt pesat i agostador, dons l’endemà teníem que treballa i el dia sans feia molt llarg , una nit quan en Lluís tenia 6 mesos no parava de plorar , vomitant per dalt i per baix quedant amb la pell i l’os, va venir el metge dient que el nen estava deshidratat, que babes molta aigua , li barem donar aigua i a mida que bevia se recuperava , semblava com si fos una planta pansida que a mida cas rega torna a la vida , desprès d’aquest absurd el nen torna a recuperares.

Quant en Lluís tenia 2 anys varen anar a Lorca amb el tren , encara no feia una hora que portàvem de viatge en Lluís demanava el seu calent que volia dir el seu llit , en penes i treball el vam conven-se fins a dormir-se i continua el viatge fins a Lorca, en Lorca barem estar uns 8 dies a casa dels avis, visitant cada dia la família dons en tenia molta, un dels dies barem dinar a calç oncles amb els avis i ban fer una paella d’arròs amb gall indi , vaig queda molt sorprès al posar la paella sobre la taula i sense cap plat , dons tots ans feien una parcel·la fins acaba la paella , en aquell temps era normal avui dia ja no es fa , els oncles Joan i Bartolomé as feien una casa molt apropà una da’ l altre per anar a viure quant estesin acabades dons encara vivien a Cabrils.El 24 de Octubre de 1964 compràvem la casa i els baixos als germans Trenchs per setanta mil Ptes. lo primer que baix fer, va se el quart de bany amb dutxa i aigua calenta dons a la casa només i avia comuna i prou, en Masiques amb posa d’encarregat del taller dons ja eram molts operaris, guanyava 2500 Ptes. a la setmana en baix treure el carnet de conduí i portava els operaris en camió de Vilassar a Cabrils. El 22 de Setembre de 1965 naixia el segon fill la Glòria, amb al naixement del segon fill la casa ans va cada petita ,als vespres i cap de setmana feia als plans per enderroca i fer la casa nova , amb planta baixa per magatzem, primera planta amb menjador, terrassa , lavabo i cuina, segona planta amb quatre habitacions i bany, tercera planta amb una habitació , quart per la rentadora i terrat, quan vaig teni els planes aprovats per la escola de arquitectes els presento al Ajuntament pel permís d’obres, dient que no podia edifica dons l’amplada del carrer no permetia l’altura de la nova edificació, tot siguen mes baixa que la casa bella, com que ja tenia els diners d’un préstec per fer la casa nova barem comprar un pis a l’Artur Masiques per 68o mil Ptes. el 2º-2ª, amb tres habitacions , cuina amb galeria per la rentadora ,coarto de bany , menjador amb llard de foc , balconada amb terrassa i calefacció central a tot el pis , també i avia ascensor que per cert va sé el primer en Vilassar de dalt , la casa vella la barem llogar perquè no es fes malbé i al mateix temps treure algun diner que bona falta ens feia .    

Barem compra de segona mà un Renou quatre L , color groc per 60 mil Ptes., barem fer els preparatius per anar a Lorca amb el quatre L , i fer el mateix recorregut que vam fer amb la Lambreta quant ans vam casar , pro aquesta vagada amb tota la família o sigui amb l’avia Isabel en Lluís la Glòria la Salvadora i jo , barem sortir molt de matí dons aquella nit amb els nervis i la il·lusió no podíem dormi ,quant eram a Premia la Glòria que tenia uns dos anys ans digué ja i arribem , la barem distreure fins que es va dormi , vam para per esmorzar amb un restaurant al peu de carretera de Castelló , barem passa per l’albufera de València i ans barem banya a una platja abans d’arribar Alacant , vam dinar en Alacant , teníem molta calor entre el dinar i la salina de la platja dons no ans vam puge dutxa perquè no i aviant dutxes , al passar per Alcanterilla un i avia una no-ria amb molta aigua , vàrem agafa una manega i ans vam refrescar ven refrescats continuant el viatge a Lorca , en Lorca i vam està uns cinc dies al tornar vam passar per Madrid , i en un poble de les afores vàrem sopar i dormir continuant el viatge vam visità el Monestir de Pedra cans va agrada molt i també veien com en Lluís i la Glòria so passaven molt ve , continuarem el viatge passant per Saragossa, Lleida i Puigcerdà aquí i vàrem sopar i dormir l’endemà visitarem el llac pujant en barca i surtin cap a Núria un i barem passar el resta del dia , tan en Lluís i la Glòria als i va encanta el tren cremallera i tot el seu recorregut.De tan en tan feia alguna quiniela pro no passava mai dels sis o buit encerts, un dia baix engresca als dos fills meus per fernant, la Glòria volia copiar-la dent Lluís pro ell no la va deixa copia , el diumenge a la nit agafo les quinielas i en poso davant de la tele per comprovar els resultats, baix queda boca badat quant tots els resultats coincidien amb la quiniela d’en Lluís, onze uns i tres empats els tornava a repassar i si , onze uns i tres empats no mu podia creure, els dos fills i la Salvadora en preguntaven quant cobrarem jo els deia no u se cinquanta mil , cinc-centes mil, un milió, dos, quatre milions no u se ;Aquella nit no baix clucar ull pensant amb la quiniela i quants diners ens tocarien , pro l’endemà baix sortir de dubtes dons nu mes as pagaven seixantè mil Ptes. per els catorze resultats, llàstima que en Lluís no esdaixes copiar la quiniela per la Glòria perquè aguesim cobrat el doble, pro mes val poc que res , ens vam vendre el cuatro L, i ens vam comprar un R-6 nou per estrenar ; El meu cunyat Manolo i la Beatris es van comprar un R-7 també nou per estrenar amb ells fèiem moltes sortides junts amb els fills i l’avia Isabel , uns dies abans de les vacances barem comprar una tenda de campanya per cada un en el càmping el Toro Azul de Canet de Mar , un Dissabte desprès de dinar per fer practiques barem plantar les tendes en una esplanada de la crònissa , en Manolo el seu fill gran Salvadó jo i el meu fill Lluís , desprès de molta feina i confusions les vam arriba a plantar, en Manolo va marxa abans dons feia el torn de la nit , en Lluís i en Salvador ban anar a busca aigua en una font que ja en el camí de la crònissa veien que trigaven molt dons avia de anar a boscà la família al poble, intento posar el cotxe en marxa pro el cotxe no arrancava per falta de benzina perquè estava en una pendent i en reserva , baix puja al camí i veient un motorista al paro i li demano per favor que anés al poble a casa del meu cunyat Bruguera i en portes benzina ,dons en aquell temps no i avien mòbils ;Solucionat el problema baix fer dos viatges per porta la meva família i la del meu cunyat Manel, entre tots vàrem col·locar les habitacions i els matalassos , desprès de sopar ens vam ajuntar a la meva tenda per jugà a les cartes dons a l’altre tenda i avia en Manel el fill petit de la Beatris , quan portàvem molta estona jugant la Beatris diu anal seu fill gran en Salvadó que agafes el llum de botà que i avia a la tenda d’en Manel i mires si dormia ; vam sentir un crit molt fort vam anar tots corren veient que la bombona de botà se li avia anses , sense pensareu dues vegades agafo la bombona i corren la porto lluny de les dues tendes , desprès d’uns segons reflexiono i tanco la vàlvula de la bombona apagant-se en el acte ; Després del absurd vàrem anar a dormi la Salvadora i en Lluís en una habitació, l’avia Isabel i la Glòria a l’altre habitació, jo al mig de les dues habitacions per taparem tenia una manta petita quant amb tapava el cos tenia fred als peus si amb tapava els peus tenia fred al cos, axis amb baix passar tota la nit manta amunt i manta avall ,l’endemà al matí baix anar al poble a busca als meus cunyats la Asunción , en Milió i els seus tres fills per passar el dia tots plegats , l’avia Isabel feia una paella d’arròs i mentre remenava l’arròs li rellisca del fogó i adéu arròs tot per terra , en molta paciència en recollíem un poquet dient mes val poc que res ,jo dic menús mal cans queda al pastis que em comprat per celebra el primer dia de campi ,sospresa ,quan anem a busca al pastis veiem que el gos d’en Manolo sal estava menjantResumint ans vam tingué de conformar amb un poquet d’arròs i pa amb oli ,sense perdrà el mon humor per distreu-rens de la gana .

La setmana següent per vacances junt amb el meu cunyat en Manolo i la seva família vam anar a la vall de Benasquès acampant lliure, i vàrem passar tres setmanes , era molt bonic en tota la vall i avien moltes mes tendes acampades pro bastant separades una de les altres, durant el dia fèiem excursions per la vall veien els sals d’aigua que eren molt bonics també recollíem llenya tots els campistes per fer una gran fogata per la nit, fent-li rotllana cantant i ballant fins avançada la nit, mols dies pel mati ens trobàvem rodejats per cavalls ó ovelles, desprès de esmorza anaven a banyar-nus al riu que per cert l’aigua estava molt freda i tenies que sortir rapit dons quedaves congelat , desprès anaven al poble de Benasquès a passeja i comprar i de passada feiamb el vermut ó preníem algun refrescs , també anàvem a visità als pobles del voltant amb un d’ells i avia un Hostal que feien uns plats molt casolans i exquisits ,els amos eren un matrimoni molt macos i simpàtics, desprès de dinar passejàvem pel poble dons i avien uns carrers molt rústics i empedrats que eren dignes de veure , un altre dia barem anar a Cerler una estació d’esquí, barem pujar em el remolcador fins el cim de la estació d’esquí quedant boca vedats de les magnifiques vistes de tots els pics del Pirineu .Durant tres ó quatre anys per les vacances de setmana santa anàvem a Lorca a veure tota la família, perquè l’estiu anàvem de campin entre ells Calella de Palafrugell i Malgrat , la Salvadora va quedar embarassada i ans vam proposar de fer alguna cosa, dons el pis era petit per tota la família, baix presentar un altre vegada els plans a la Juntament i en van donar el permís per fer les obres, dons hi aviant regidors nous i els varen trobar correctes, sense perdre temps baix començar les obres abans que canviessin els regidors. El 14 de Maig de 1975 neix la petita Núria , per les vacances D’agost vàrem anà al campi de Pals amb tota la família i els nebots, massa gent dons tota la feina era per la Salvadora , vàrem decidir deixa la tenda muntada pels nebots i marxar a Lorca amb la petita Núria , cosa que no avia de fer sempre me arrepentit , dons la nena era molt petita i masses hores de cotxer , aparti d’aquest viatge la nena has va comença a troba malament, la vam ingressa al Hospital L’aliança de Barcelona i vàrem està 3 mesos , estava en una habitació sola em la seva mare la Salvadora, jo pujava i baixava cada dia desprès del treball per fer-li companyia els diumenges, dies festius , un Nadal i un cap d’any tot el dia vàrem tingué varies consultes em varis metges pro la nena no es trobava be, baix parar les obres dons no tenia humor per res , la barem ingressa també a la Vall D’ebront i al Hospital de Sant Joan de Deu durant varis mesos, pro la nena no guanyava res, al final la vàrem porta a casa i la Salvadora no as movia del seu costat, per últim la vàrem porta en un metge naturista i es va dir que la nena escuraria vam agafa confiança i una immensa alegria pro un dia el 16 del 9 de 1976 mentre li donava el dina moria ofegada als braços de la seva mare , va ser un cop mol gros i molt difícil d’erecuperar, tinent d’afer el cor molt fort pro em l’estimació i la unió de tota la família u vàrem sopera poc a poc, pro sempre l’aportarem dintre dels nostres cors.També ans van ajudar molt a superar l’angoixa en Joan i la Pilar del pis 2º-1ª de sota el nostre, en Joan portava els llibres de l’empresa Manufactures Salvi i ens portava feina per la Salvadora i la Pilar, la feien a la 2ª planta de la casa en obres que la teníem parada degut a la malaltia de la nostre filla Núria que per cert als i va na bol ve, elles dues so passaven força ve i al mateix temps la Salvadora as distreia que bona falta li feia.

Vàrem decidir continuar les obres els caps de setmanes i les vacances, baix llogar l’Antoni germà del meu cunyat Manel, amb ell vam fer la divisió de totes les plantes, un cop enguixades baix continuar tot sol amb la ajuda del meu fill Lluís quant feia falta, cosa que va na molt ve i baix tenir molta aguda amb ell encara que de tant en tant ens discutíem cosa natural, dons era molt jove i li privava de sortí amb els seu amics “ Un Sobrasalient per en Lluís “ A la construcció de la casa no i va entrar cap fuster, cap lampista, ni manyà només el pintor, un dia mentre dinàvem baix dir a la Salvadora i si muntéssim una botiga al garatge, per exemple una pesca salada i llegums cuits, baix acaba de dinar i agafant la cinta mètrica ma acosto al garatge prenent mides per fer el projecta, un cop acabat de fer els plans amb les seves distribucions per saber els materials que i entraven, poso fil ala agulla i començo les obres treballant els caps de setmana i els dies feines desprès de plegar, mols dies en tenien de cridar per sopar dons ni ment recordava de tan ficat a la feina.Per pogué fer les obres i muntar la botiga vàrem vendre el pis per tres milions de les antigues pessetes al veí que era en Montagut, amb la condició que no marxaríem fins acabades les obres de la botiga i la casa, la primera quinzena de Febre de 1980 inaugurava la botiga i el 12 de Agost del mateix any fèiem el traspàs de la casa . Per celebrareu i al mateix temps descansar vàrem anar un cap de setmana a Berga.

Un dia parlant amb han Joan i la Pila sabre la botiga, ens va convenç de vendre vi, dons els dos herent de Batea , els seus pares tenien vinya i tenien molta vinculació amb els cellers i cups del vi pugen tal comprar ve de preu, compro tres botes de 500 litres cada una i les col·loco en el magatzem sobre un llit metàl·lic a una altura suficient perquè el vi baixes pel seu propi pes, fins darrera al taulell un tenia un quadre amb tres aixetes una per vi blanc un altre pel rosat i la tercera pel negre.

Baix comprar bidons de plàstic de 200 i 60 litres fins un total de 1500 litres, un cap de setmana els carrego al camió del taller i ja amb tens a les 6 del matí capa Batea pel vi passant per Lordal fins a Vandellòs per esmorzar, reprenent el viatge fins a Batea un omplia els bidons i carretera i manta fins a Vandellòs un i dinava , arribava al poble cap les vuit del vespre, a les hores el passava a les botes mitjan una bomba, quant s’acabava i tornava això va durar fins que varem fer ampliacions traient les botes del vi per posar congelats.El 21de Octubre de 1985 es casa en Lluís amb la Nuri, tenia molta por quen Lluís no acabes els estudis, dons en feia molta il·lusió que acabes la carrera ,ja que jo no baix pogué estudiar degut lcircumstancies de la vida, va pugue acaba els estudis no perquè era llest,ni perquè li paguesim els estudis, sino gracies a la Nuri que li feia costat moltes gracies Nuri.Varem fer el convit al Restaurant Sant Salvador, L'Antoni del Restaurant am diu si vull compar la Masia de Can Balleu per cinc milions cinc-centes mil de les antigues pessetes, pro ami nomes em costaria cinc milions perquè ell es cada-ria la parcel·la de l'altra banda del camí, baix perla amb la Salvadora i varem queda que si, al cap de uns dies compareix l'Esteve Muntanya de Fincàs Puig del Masnou diem-ne que si volia comprar Can Balleu em costaria set milions cinc-centes mil de les antigues pessetes dons ara u portaven ells, baix esta a punt de deixareu corre si no ges sigut per la Salvadora que-en va convencé per comprar-la.Per celebrar la compra varem convida a tota la família en la finca fen una paella d'arròs, uns dies després començava les obres de la finca aixecant tota la teulada dons estava mol mal mesa fent-la tota nova, amb la ajuda dels meus cunyats i el meu fill, el dia 10 de Gener de 1988 m'entres feia la cuina nova va compareixia en Salvador Riera espòs de la meva neboda la Lluïsa Bruguera dient que l'avia Isabel   sabia mort dons la pobra ja feia mol de temps que nos trobava ve, va se un cop fort principalment per les seves filles i per mi dons era com la meva mare a falta de la meva propia.La vida continua i el dia 4 d'Abril del 1989 naixia el primer net en Martí i el 19 d'Octubre del 1990 la Laura la segona neta omplint de joia i alegria les nostres videsEn baix jubilar als 61 anys al Maig de 1994, tenia preocupada la meva família que agafes una deprecio al jubilar-me, pro per sort tinc la Masia en plena natura un i he muntat un petit taller i mi passo moltes estones arreglant i fen ampliacions a la finca i també sembrant verdures, patates ,tomàquets i criant gallines i conills, també faig llenya per la llar d'a foc i l’estufà i per acabar de rematar he sembrat una mini vinya de 166 ceps , cada any faig uns 200 litres de vi artesà , tot ixo u faig amb molta calma degut a l’edat, descanso tot el temps que faixi falta i si es precís ho deixo per un altre dia, també tatx de dir que tinc molta sor que la meva esposa m’ajuda mol en totes les feines que pot.Els dimarts de 11 a 1 del mati dono classes d’informàtica al casal de Can Rafart ensenyant als avis tot el que jo baix aprendre dels cursets de la Diputació ituperqueno i em sento mol satisfet de poder ensenyar als avis com jo, dons u passant bol ve i u fan amb molta il·lusió .Que baix sentir quant decidir jubilar-me , dons molta tranquil·litat fen totes les coses al teu gust sense presa i si no sacava avui sa acabarà demà, i si no pots menjar una llagosta amb menjo una arengada i tan tranquil i bon profit.Fent el programa ituperqueno, Baig aprendre de fer Blogs per comunicar-nus amb tots els Cassals de la provincià de Barcelona i al mateix temps feiam concursos entre nosaltres i ens motiva-vam.Un cop al mes ens visitàvem en els diferents cassals de cada municipi, sempre amb la monitora de la Diputació de Barcelona, jo per la meva part tinc el meu personal, de tots els viatges que fem am la Salvadora, per inserso, Crues i particulars,per entrar en el Bloc aquesta es l'adreçasancli-caballeu.blogspot.com.
El dia 17 de Setembre de 1994 es casa la meva filla la Gloria amb L'Ignasi i varem fer el convit al Restaurant de les Monges de Cabrils, un any després el 29 d'Abril del 1995 nèxia en Genis.Parlant amb la Salvadora ans vam proposar fe una Piscina a la feixa da sota l'era de can Balleu perquè tota la família la poguéssim gaudi principalment els nostres nets, per ferla varem treure el pla de pensions de la Salvadora del Banc Santander, varem començar les obres l'any 2000, un cop la empresa constructora la va acaba jo pel meu comte la baix rematar amb lloses de ceràmica de tres metres d'ampla a tot el seu perímetre,la resta de la feixa planto gespa amb rec automàtic i a banyar-sa sa dit.Entrats els anys 2000 la Gloria es separa amigablement de L'Ignasi i ve a viure una temporada amb nosaltres,mes tar compre un pis al carrer Josep Oriol un si instal·la, un dia estan ingressat al Hospital de Mataró per problemes intestinals en presenta al seu company en Ramon Juliol,d'aquesta unió el 4 d'Agost del 2005 naixia la tan esperada per tots la Martina.

El dia 12 d'Agost del 2011 vam celebrar les noses d'or o sigui els cinquanta anys de casats, els quatre nets, el nostre gendre i sobre tot els dos fills ens van preparar una festa sorpresa que sempre la recordarem.Un resum de la festa i els seus preparatius
Algunes setmanes abans del 12 d'Agost la Salvadora i jo convidàvem per telefono als familiars i els amics de Catalunya a un berenar sopa en el Poli Esportiu de can Banús, pel dia 14 d'Agost quera Diumenge dons aniria mes o menys ve a tots per ser festa.Nosaltres els fills i els nets u vam celebra el mateix dia 12 d'Agost al Restaurant Can Feliu amb un dinar especial pel cas, aquí els fills i els nets ens van obsequiar amb un regal sorpresa amb un escrit que deia, demà a les dues esteu ven mudats que us passarem a busca,¿Quina será la sorpresa?Dia 13 d'Agost, eren les dues i ja esta-vam ben vestits esperant la sorpresa veta qui que compareix el meu net en Martí, i em diu vinga Avi bina amb mi que després ja vindrem a buscar l'Avià, dons jo com un ve el segueixo i emporta fins al Casinet quest un local de vall i de festes i també el local un ens varem casar feia 50 Anys, pro la sorpresa mes bona va ser al trobar, tota la família i els amics, el cop mes fort va ser quant baix beure les dues Conchis les de Pascual i el Antonio de Lorca amb els seus fills, no creia el questa-va veient, un cop superada la emoció als baix abraça mol fort.Al cap duna estona compareixia la Salvadora acompanyada d'en Pascual i el Antonio, dons en Pascual li feia de Pare, m'entres toca-vant la marxe nupcial simbolitzant el nostre casament, jo no cal dir, les llagrimers amb queien ulls avall, de tanta alegria, després ens varen passar un vídeo de les nostres vides, començant per la nostre infància, la joventut, el casament, el viatge de casats, els fills, els nets,els amics i mols mes records fins el dia de avui.
Un cop acabat el vídeo els meus nets, en Martí i la Laura ens van lleixi uns poemes mol emotius, acompanyats amb la guitarra tocada per el meu fill Lluís i el meu net Genis.Finalment un gran refresc amb tota classe de entrepans, pastissos i brindant amb cava, no faltant el típic vall per aquestes diades fins avançada la tarda nit.
Moltes gracies a tots per aquesta gran festa, principalment als nostres dos fills, en Lluís i la Gloria pel muntatge del vídeo i el gran refresc.Des del 2007 he fet diversos viatges amb la meva dona, la Salvadora, acompanyats sovint de la Beatriz, L'any 2007 començàvem amb Mallorca. Al 2008 vaser el torn de Lanzarote, Eivissa i Formentera.El 2009 recorríem el Mediterrani Occidental amb el creuer el Gran Celebracion, passant per Vilefranche-sur-Mer, Florencia, Roma, Napols i Tunez, retornar finalment a Barcelona.El 2011 seria un any molt intens. Pel que fa a viatges,el començariem al mes de maig amb un viatge de cinc dies a Berlin,a veure el nostre nét, en Martí. Ens ho vam passar pipa!Aquell any encara celebrarien les Noces d'Or a Vilassar i, a finals d'any, tornariem un cop més a Murcia, aquesta vegada acompanyats d'en Lluís, en Mart'i, la Tere, en Toni, l'Adrià,i en Bernat, en Manel, la Marta,la Marionai la l'Emma,en Milió, la Verònica en Mario per compartir amb la família la Matanza del chato murciano.El 2012, mes aprop de casa ,anàvem al Parador de Cardona i aprofitàvem aquells dies per visitar altres poblacions de l'entorn, com Súria. Tanmateix, al mes de març, amb en Paquito i la Josefa, vam embarcar-nos al creuer Norvegian Jade que ens duria al sud d'Espanya, a les illes Madeira,a Funchal, Lanzarote, Malaga i finalment, en barco també, Barcelona.I finalment, aquest 2013, em pogut anar a Matalascañas, al sud d'Espanya. Ami em feia molta il·lusió, dons agafaria l'avé per primera vegada.
Ara esperem un altre net, en Pau,el cinquè, fill de la Gloria i en Ramon. La nostra altre il·lusió.Com cas curiós i em molta alegria el 10 de Maig del 2013 dia que complia els 80 anys naixia en Pau el cinquè net, mes bonic imposible

 

                       Viaje a Lorca Agosto del 2014

  Este viaje lo hicimos principalmente para visitar a nuestro sobrino Emilio, pues el pobre esta en fase muy preocupante por su enfermedad y como es lógico visitar el resto de la familia que son todos ellos muy buenas personas, que se hacen querer mucho. Salimos a primera hora de la mañana,con mi hijo Luis, su amiga Rodica, mi cuñada Beatriz la Salvadora y yo, cogiendo la Autopista dirección Valencia, parando en la área de servicio de Sagunto para almorzar,salimos de la autopista dirección Fuente de la Higuera donde paramos para comer, continuando el viaje asta llegar a Lorca en la casa de los hermanos Hilario, donde nos instalamos los tres abuelos menos Luis y la Rodica que fueron a la casa de la Hisabel y su marido el Eduardo

                                        Fotos Y 'Lustradas durante el viaje

Las dos Hermas con buen apetito

La Rodica y el Luis comentando con las dos hermanas en el bar del área de servicio de Sagunto

Las dos hermanas después del almuerzo dispuestas para continuar el viaje

La Salvadora y la Rodica haciendo sus comentarios durante el viaje

Ya en el Restaurante de la Fuente de la Higuera degustando de una buena comida

La Bea comiendo el postre meditando no se que

 

   Primer día

       

Después de cenar en la casa de los Hermanos Hilario nos acostamos pronto pues estábamos cansados del viaje, al día siguiente después del almuerzo fuimos a Lorca a visitar la Mercería de la Conchi del Antonio, nos gusto mucho pues la tiene muy bien decorada con todos sus detalles,las mujeres estuvieron ablando de los tapices y de los bordados.

Después fuimos a visitar el primo Pascual al Hospital donde esta internado hace muchos años,también visitamos a nuestro querido sobrino Emilio donde nos quedamos a comer y pasando el resto del día con su mujer la Vero y su hijo Marius,hablando de viejos recuerdos y anécdotas de años pasados

                  Fotografías de nuestra estada en las visitas de Lorca
 

Almorzando en la cocina comedor en la casa Pascual y Conchi 

Los hermanos Pascual y María Dolores saludando al cámara

La Salvadora y la Conchi, esta con el móvil contestando una llamada 

Las mujeres después del almuerzo con sus conversaciones habituales

Visitando la Mercería de la Conchi del Antonio 

La Conchi explicando las novedades de la temporada 

Aquí con las dos hermanas y su cuñada repasando los diferentes colores de los canutillos de hilo

En su mesa de despacho de la tienda enseñando a las dos hermanas los tapices  

Que preciosidad

El taller con las maquinas de coser y bordar

 

Segunda día

    

El segundo día fuimos a comer a la casa de la prima Isabel que esta ubicada en el campo de Tercia, es una casa prefabricada de madera muy bonita y confortable, nos obsequiaron con una paella de arroz con marisco que por cierto estaba exquisita

 El coche aparcado en el patio del terreno de la Isa  

 La Salvadora y la Isa preparando los ingredientes para el sofrito 

 El tomate y el resto de ingredientes para la paella 

La Isa cociendo el pescado para después echar las verduras del sofrito

El Eduardo con la paella ya terminada, que buena pinta que tiene  

Por la noche la familia de los hermanos Hilario incluyendo los cuatro hijos nos invitaron a cenar en un Merendero al aire libre de Lorca muy acogedor i romántico, lo pasamos pipa divirtiéndonos de lo lindo

 

                                                 Fotos del Merendero
 

  La María Dolores en el jardín del Merendero que guapa que esta  

 Bien sentados y alegres esperando que nos sirvieran la cena

Parecida a la foto anterior pero faltaba mi cuñada ? cualquiera se la deja? 

 Ya van llegando los platos en este caso morcillas a primer plano 

En la foto se ven los diferentes platos  

 

Todo el grupo degustando los diferentes platos buenos el que mas

 

Tercer día  

 

El tercer día lo pasamos en la ciudad de Mojácar, pasando primero por Terreros para visitar a la prima Bea en su tienda de comestibles y jamones serrano que los tiene muy hermosos y muy especiales, este viaje hacia años que lo teníamos que hacer pero por motivos diversos no encontramos el día para ir y dije este año no nos marchamos sin visitar Mojácar y así lo Hicimos, pues venga carretera y manta que a Mojácar falta gente.   

                                     Fotos de nuestra estada en Terreros

 Aparcando en la plaza de Terreros cerca de la tienda de la Bea

 Interior de la tienda con turistas comprando

Vista de la Plaza de Terreros 

La Bea con su hija Ana Belén repasando las cuentas de los Jamones  

 Una vez repasadas las cuentas se va en busca de los jamones

 

Aquí están los famosos Jamones Serrano patente Bea Hilario, criados con bellotas especiales  

 

Una pequeña historia de Terreros

 

San Juan de los Terreros es una localidad y pedanía española perteneciente al municipio de Pulpí, en la provincia de Almería. Está situada en el extremo nororiental de la comarca del Levante Almeriense. A tres kilómetros del límite con la Región de Murcia, cerca de esta localidad se encuentran los núcleos de El Pozo del Esparto, Pilar de Jaravía y Águilas.

En los últimos años las playas de San Juan de los Terreros, que tradicionalmente habían sido un destino turístico comarcal, está experimentando un boom turístico e inmobiliario. En poco tiempo se ha convertido en una localidad eminentemente turística, lo que al mismo tiempo está obligando a acondicionar sus infraestructuras.

Frente a las costas de San Juan de los Terreros se encuentran dos pequeños islotes de naturaleza volcánica, las islas de Terreros y Negra, que forman el Monumento Natural Isla de Terreros-Isla Negra.

El monumento más característico de la localidad es el castillo de San Juan de los Terreros, construido en 1764 sobre un promontorio desde el que, en días claros, se domina buena parte de los litorales almeriense y murciano
.

                                                   Monumento natural Isla Negra

Castillo de San Juan

                       Fotos de nuestra estada en Mojacár

 Subida de la entrada para llegar al pueblo

Vista panorámica de Mojacar 

En Luis y la Rodica esperándonos para subir al pueblo 

Parte de la inmensa roca de la montaña donde esta asentada el pueblo de Mojacar 

 Continuando el paseo para llegar a la plaza principal del pueblo

 Una de las muchas calles con cuesta que ay en Mojacar

 Una multitud de turistas disfrutando de las Fiestas 

La Salvadora en la plaza y al fondo todo el montaje para la orquesta y los bailes que ay en toda la semana   

 

 La orquesta de unos jóvenes animando la fiesta en medio de los turistas

Apartamentos fines de Semana cerca de la Playa 

 Una de las muchas calles preciosa y típica que ay en el pueblo  

Vista del paseo Marítimo 

 

Una pequeña Historia de Mojacar

Mojácar ha sido habitada por numerosos y variados pueblos desde la antigüedad. Poblada desde la Edad del Bronce alrededor de 2000 a. C., los comerciantes fenicios y cartagineses llegaron a servir a las comunidades en crecimiento. Bajo el dominio griego, estos crearon un asentamiento llamado Murgis-Akra, palabra de la que derivaría luego, tras ser latinizada, el nombre Moxacar , luego, el de Muxacra moros y finalmente el nombre actual de Mojácar. Los musulmanes del norte de África se establecieron en España en el siglo VIII y la provincia de Almería se convirtió en la autoridad de

 Califato de Damasco, gobernando, más tarde, desde Córdoba.

Bajo este segundo dominio, Mojácar creció rápidamente en tamaño e importancia. Con la coronación de Mohamed I de Córdoba, Mojácar y sus tierras fueron incorporadas al Reino de Granada, y la ciudad se encontró con las fuerzas cristianas en el este. Se construyeron o reforzaron Atalayas y fortalezas durante el siglo XIV, que sin embargo hicieron poco para disuadir a las incursiones cristianas y feroces batallas como el hecho de sangre de 1435, donde gran parte de la población de Mojácar se sometió a la guerra. El 10 de junio de 1488, los líderes de la región acordaron someter a las fuerzas cristianas, aunque el alcaide de Mojácar se negó a asistir, teniendo en cuenta que su pueblo ya era español. En ese momento se produjo la reunión conocida como árabe de Mojácar, donde se acordó un pacto de libre asociación entre musulmanes, judíos y cristianos. Mojácar, una vez más comenzó a expandirse hasta principios del siglo XVIII, cuando el censo de la época registró 10 000 personas. A mediados del siglo XIX, Mojácar comenzó un nuevo período de decadencia. Los registros del estado revelan que varias sequías severas provocaron esta caída de la ciudad, con la consiguiente emigración hacia el norte de España, Europa y América del Sur. La despoblación de Mojácar estaba alcanzando proporciones preocupantes hasta la década de 1960 cuando el turismo empezó a invertir la tendencia.

El municipio de Mojácar contaba en el año 2014 con una población de 6838 habitantes. La población está concentrada en la ciudad de Mojácar (1586 habitantes), a 2,5 km del mar, y en las nuevas urbanizaciones del litoral, designadas en conjunto como Mojácar Playa (4959 habitantes), que se extienden a lo largo de un tramo de costa de 7,5 km.

 

Cuarto día              

El cuarto día visitamos a la sobria Ines y su marido el Antonio que viven en la Pulgada, después de la visita fuimos a casa del primo Emilio, nos quedamos a comer y pasar toda la tarde junto con su familia, al marchar nos despedimos dándole un beso y un fuerte abrazo con los ojos llorosos, pensando que podría ser el ultimo pues la enfermedad estaba muy avanzada y padecía mucho.

Por la noche nos juntamos con toda la familia Hilario en su casa para cenar, también estuvieron la prima Isabel y su marido el Eduardo, nos obsequiaron con una cena fabulosa patente de la familia Hilario.

Aquí nos despedimos pues por la mañana del siguiente día después del almuerzo salimos dirección Barcelona y asta otra vez si Dios quiere 
 

 

                            Fotos del ultimo día de nuestra estada    

La mesa bien parada ultimando los últimos toques 

La Conchi del Antonio con sus dos hijos el Alberto y José Antonio con su tía Isabel Haciendo comentarios antes de sentarse a la mesa  

Ya bien sentados degustando de la acquisita cena 

El matrimonio de la casa descansando después de la comida hablando con su prima

El Antonio después de la cena tomándose el café y su copita y mirándose el reloj pues ya es tarde y mañana toca trabajar

El Eduardo no tiene tanta prisa explicando sus versiones al grupo de la mesa

Las dos hermanas descansando después de la comida la Salvadora un poquito ausente pensando en su primo Emilio por su enfermedad incurable