Dia 14/02/12 Sortida de la Estació de Sants amb L'AVE Barcelona Sevilla
AVE, acrònim d' Alta Velocitat Espanyola és un servei comercial de la xarxa d'alta velocitat a Espanya de Renfe Operadora. La paraula al·ludeix al mateix temps buscant una imatge comercial per a aquests trens. Les primeres locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francès (Train à Grande Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat.
Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sino que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, única operadora amb llicència d'ADIF a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana.
No obstant això, altres sectors, critiquen que és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de Barcelona - Madrid aporta diners a l'estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis països.
Fotografies de la nostre anada amb Lavé
La Salvadora en la Sala del Ave esperant a la monitora de Seniors per enbarcar
Ja dintre del recinte del AVE apunt d'enbarcar
Ven assentada dintre del Ave direccio a Sevilla
Vista del interior d'un compartiment del AVE
Nostre estada al
Hotel Flamero
Aquest hotel dispose de un total de 270 estudis i 41 apartaments repartits en 8 plantes. A disposició dels clients ja supermercat i aparcament, també un restaurant climatitzat per gaudir-ne l'hora del dinar. El servei de bugaderia complerta el número de prestacions. El hotel conte amb piscina i terrassa per relaxar-se i oferí un programa de entreteniment.
Esta situat directament davant del mar en Platja Matalascañas a sols 800 metres del centre de la localitat. Als voltants jan variàs zones comercials amb tendes, boutiques, bars, restaurants i servicis de transports públics.
Las habitacions estan dotades de quatre de banys, calefacció central, minibar-nevera i telèfon de línia directa.
Alguns dels estudis i apartaments disposen de una petita cuina. Si es vol disposar d'ells, es convenient sol-licitar-lo al hotel per avançat. Las habitacions quàdruples no son mol espaioses.
Els estudis i apartaments de l'Hotel Flamero ofereixen vista sobre la platja de Matalascañas i el parc nacional de Doñana.
L'hotel disposa d'una piscina exterior gran i té una vista meravellosa sobre l'oceà Atlàntic.
Els estudis i apartaments del Flamero estan equipats amb calefacció i aire condicionat i disposen de terrassa, cuina americana i bany privat.
El Flamero està envoltat de jardins i té una terrassa amb taules de ping-pong. L'hotel ofereix un programa d'animació per a adults i organitza activitats per als nens a l'estiu.
Matalascañas es troba a la Costa de la Luz, en una zona excel·lent per fer senderisme i muntar a cavall. El camp de golf Dunas de Doñana és a 1 km aproximadament i la localitat de La Aldea del Rocío es troba a 20 minuts amb cotxe de Matalascañas.
Fotos de la nostre estada al Hotel
Ja en el hotel Flamero apunt d'entra
En la recepció esperant la recollida de les claus de la habitació
La Salvadora descansant apunt per pujar a la habitació
Ja dintre de la habitació per cert mol confortable
El bufet lliure mol variable i ben cuinat per llepar-se els dits
Bufet de fruite i molta pastisseria
Vista del menjador amb totes les taules plenes d'avis
La sala d'animació per adults passan-tu d'allò mes ve
La Salvadora en la sala de lectura, al fons la barra del bar per temporada alta
Sala de passatemps,per jocs de cartes, domino, perxis i altres
Divendres 15/02 a las tres de la tarda
Visita al parc Nacional de Doñana
Doñana és un espai natural protegit situat a Andalusia, que té una extensió de 53.709 ha., entre el Parc Natural de Doñana i el Parc Nacional de Doñana, comprèn una gran extensió de maresmes que acull durant l'hivern nombroses espècies d'aus aqüàtiques, que cada any arriben als 200.000 individus. Hi treballen diferents institucions científiques que vetllen per un desenvolupament adeqüat de les comarques limítrofs i per la conservació d'algunes espècies molt amenaçades que hi habiten. Doñana es considera la més gran reserva econògica d'Europa. El nom del parc deriva del de Doña Ana de Silva y Mendoza, muller del VII Duc de Medina-Sidonia. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994. L'any 2006 el parc rebé 376.287 visites.
Historia
Durant el segle XV,el VII Duc de Medina-Sidonia recompró de nou part de les terres. A la fi de segle la seva esposa, Ana de Silva i Mendoza, filla de la Princesa d'Éboli, es va mudar a una casa de la reserva de caça que a partir d'aquí comienzó a denominar-se "Vedat de Donya Ana", que va derivar en el terme actual de "Vedat de Doñana". Aquesta casa es va reformar anys més tard convertint-se en palau.
Testimoniatge excepcional de l'ús cinegético que la Casa de Medina-Sidonia va fer del Vedat de Doñana, són els primers versos de la Fábula de Polifemo i Galatea, que Góngora va dedicar al Comte de Boira, en el qual demana al noble que aprofiti la suspensió de la caça per a sentir els seus versos.
Així mateix, en 1624 el IX Duc de Medina-Sidonia va tenir com convidat en els seus estats al rei Felipe IV, qui va participar acompanyat d'una gran cort durant dies en grans cacerías i banquets per compte del duc.
En 2000 el Ministeri de Medi ambient, després de la catàstrofe d'Aznalcóllar, va promoure el programa "Doñana 2005", la fi del qual era la regeneració hídrica de les marismas. En 2006 les competències de cura del parc es transfieren íntegrament a la Junta d'Andalusia mitjançant el Real Decret 712/2006, de 9 de juny, pel qual es van ampliar les funcions i serveis de l'Administració de l'Estat traspassats a la Comunitat Autònoma d'Andalusia, en matèria de Conservació de la Naturalesa.
El Parc Nacional de Doñana i el Parc Natural es van convertir en el" Espai natural de Doñana", un únic territori dividit en àrees amb diferent grau de protecció ambiental. En 2008 aquest espai natural s'hermanó amb el Parc Natural Regional de la Camarga a França, amb la qual comparteix aspectes antropológicos i etnográficos.
Durant el seu mandat, el president del govern espanyol Felipe González va començar a utilitzar Doñana com lloc de vacances, costum que han seguit José Maria Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero
Fotos de la visita al Parc de Doñana
Pujant al cotxe tot terreny per visitar el Parc de Doñana
Duna mòbil d'un pi pinyoner enterrant, típic del Parc
Flamencs buscant menjar en els aiguamolls
Una parella de san-glans amb les criàs fugin dels turistes
Ostres i gavines picotejant cucs,aprofitant la marea baixa
Cavalls criats en el parc corren pels aiguamolls
Un altre remada de flamencs mes nombrosa
Ja em baixat del tot terreny per visitar les instal·lacions
La Salvadora a la porta de la entrada d'una casseta
dels vigilants dels anys quaranta
Dintre de la casseta mirant diverses fotos del parc
Una de les cassetes habilitada per les necessitats dels turistes
Foto d'un cervo pasturant
La Salvadora i la Maria una amiga que em fet al Hotel
Una vista de la flota dels tot terrenys que ant descarregat als turistes
Dos Cervos fugin i corrent cap al bosc
Passarel·la per anar al museu del parc
La Salva a la entrada del museu
Fotografiats deban de una escultura dintre del pati del museu
En Ramon i la Salva al peu de la soca d'una olivera milena-ria
La Salva i la Maria dintre duna tenda del museu
Anant pujant als tot terrenys acabada la visita, per tornar al Hotel
Dissabte 16/02/13.Visita a
Matalascañas
Aquest dissabte aprofitant
que no te niam cap excursió vam aprofitar el dia visitant
Matalascañas, agafant el carrilet que recorra tota la urbanització
passant per totes les rotondes que jan,totes elles amb escultures
representatives de diferents esdeveniments de la provincià de
Huelva, fins el final del recorregut de anada al centre dels
comerços, trobant botigues, bars,restaurants, plaçàs amb edificis
i jardins típics del país.
Després de la visita vam
tornar a peu pel panseix marítim,contemplant la Torre La Higuera
caminant uns 800 metres , desfruitant del paisatge fins al Hotel
Flamero.
Fotos de las rotondes
La Cuenca Minera:
Aquestes pedres representant la explotació de las
mines de la
època romana,
La cultura dolménica:
Imitació dels antics assentaments funeraris que en
la actualitat
estovant en aquesta provincià.
El Atlántico:
El dofi sobre las ones representa el mar, i la seva
diversitat
biològica
El Descubrimiento:
Aquesta imponent escultura fa
referencia al que
catalogant com "el major fet històric del
Renaixement",
La
cultura del vino:
Fins al segla XIII ja constància
escrita del cultiu i
elaboració del vi Denominació de Origen
"Condado de Huelva"
El mar:
El
baixe'l "Xandokan", que , representa la vinculació
de
Huelva amb la pesca
Matalascañas
és una platja i urbanització
costanera d'Almonte,
a la província
de Huelva. Pertany al terme municipal d'Almonte,
al sud-oest de la Comunitat
Autònoma d'Andalusia. Està
completament encerclada pel Parc
Nacional de Doñana i pel Parc
Natural de Doñana
Atractiu
turístic
El seu monument més destacable és la Torre
de la Higuera, una torre construïda cap al
segle XVI com a defensa militar.
La platja de Matalascañas, amb una longitud de 4,5
km, és de sorra blanca de gra fi.
Varia en densitat d'ocupació entre les zones de Torre
la Higuera i El Coto
(a tocar del Parc
Nacional de Doñana). Hi ha instal·lacions hoteleres i zones
d'oci, amb platges semiverges de més de 60 km, de les més llargues
de la Costa de la Luz.
Problemàtica ambiental
La seva població
té una gran variació entre estiu i hivern, en tant que és
principalment una zona d'estiueig. Fa anys aquest fet creava certs
problemes ambientals a Doñana, degut a la sobre-explotació
d'aqüífers i
al gran trànsit que suporta la carretera d'Almonte, i que motivava
sovint l'atropellament d'exemplars de linx
ibèric. Aquest darrer fet s'ha limitat en els últims anys
mercès a la construcció de tanques al parc, i de passos subterranis
per a la fauna
Aquesta torra almenara apareix com hito en la platja
de Matalascañas sent referencia indiscutible per tot aquell turista
que la visita.
En 1755, degut als efectes del terratremo de Lisboa,
la torre volcà presentant el seu estat actual. Sols es conservant
els ciments de la torre i de forma invertida; al seu fort argamassa
es veu deteriorada per las onades del mar o per la agressió
antròpica.
Fotos de la nostre estada en Matalascañas
Agafant el Carrilet per visitar Matalascñas
Fent el aperitiu en un bar,degustant la gambeta
blanca típica del
país
Asantats en un banc de la plaça principal
Fotografiats els dos per un turista en el mateix bar
en un dia
diferent
Montant la estructura metal-ica per col·locar la lona
i
protegir-se del sol, en la terra-ça d'un bar
Alta major de la església de matalascañas
Curiós confessionari diferent d'altres esglésies
La Salva mirant el menú d'un bar en ple passeig marítim
Vista de La Torre Higuera d'aspres del terratrèmol del any 1775
Caminant en ple passeig marítim per tornar al hotel
Diumenge 17/02/03 a las tres de la tarda
Anada a Almonte i a la FESTA ROCIERA
Vam gaudi amb el grup d'amics del Hotel
d'una anada al poble de Almonte fent un recorregut i visitant els
llocs mes interessants del municipi per anar després al Rocio.
Vam ser rebuts en un punt de trobada a
El Rocio i es repartim en diferents cotxes de cavalls. Començarem el
nostre passeig per la Aldea del Rocio, i els seus voltants per així
conèixer de primera mà les seves aiguamolls i paratges naturals
Finalitzada la primera part de la nostra visita, ens dirigirem amb tots els cotxes de cavalls al nostre particular bar-restaurant rociero, a ex-casos metres de l'ermita de la verge del Rocío, on començarà la nostra
FESTA ROCIERA. Tapes, racions, begudes, i el millor ambient en un bonic local perfectament equipat, juntament amb música en viu i en directe perquè la festa no decaigui, ni un sol instant
Una petita historia de Almonte
|
El terme municipal de Almonte va esta
poblat a la Edat de Bronza i probablement la població actual esta
assentada d'amunt d'un altre població romana. Durant la dominació
romana no va tingué importa-cia. Al segle XII fou conquistada per
Ruiz Gonzàlez i ja en el segle XV,la compra el Duc de Medina Sidonia
i conda de Niebla.
Va pertanya al contat de Niebla fins
que les Corts de Cadiz posessin fi a la situació,acabant amb els
senyorials..
Actualment Almonte viu tranquil·lament
durant tot l'any dedic-anse a la agricultura,a les vinyes i al
turisme de Matalascañas,fins que arriva la romeria del Rocio per
Pentecostes.
|
|
|
|
Fotos de la anada a Almonte
El autocar ans deixa al parc
de Almonte per fer la visita
La Salva al peu del Monument a
Ntra. Sra. Del Rocio
La guia turística del grup
explicant les historiàs de cada monument
Un de tants monuments que jan
a Almonte
Altar de la església de la
Asunción un
esta la Virjen del Rocio
La Salva al costat d'un vestit
típic Andalus
Dintre duna tenda contemplant
els objectes diversos per regals
Impressionant fatxada de la
entrada del parc de Almonte
Una petita historia de la Ermita del Rocío.
El Rocío es un aldea del municipi de
Almonte, en la
provincia de Huelva. Un si celebra una important peregrinació mariana, la
Romería del Rocío. El poble conte en 1.635 habitants (
INE2008), si be durant la romeria de Pentecostes el número de visitants arribat a la xifra de aproximadament d'un milió de persones.
La primera referencia a una ermita amb culte mariá aquesta zona data de la primera mitat del segle XIV i es troba en el llibre
de montería de
Alfons XI, un es parla d'una «ermita de Sancta María de las Rocinas». Al
1587Baltasar Tercero Ruiz fundá en la ermita una capelleta , i a mix-ants del segle XVII canvia el nomb de Santa María de las Rocinas a Virgen del Rocío, es formant las primeres germandats i Almonte proclama a la Verga patrona d'aquesta localitat.
Fotos de la anada al Rocio
La plaça del Roció un varem baixar
per fer el recorregut
amb els cotxes de cavalls
Ja dintre els cotxes de cavalls fent el
recorregut per
tot el Rocio i els seus aiguamolls
Un carrer del Roció vist des del
cotxe,sens es fals
perquè ells cavalls no rellisquen
El magatzem amb tos els estris pels
cavalls
La Salva repassant un vestit típic del
país pels turistes
qui vulgui fotografiar sa amb ells
Una esposi-cio de vestits andalusos per
reclam pels turistes
La famosa església del Roció en fase
de reformes
Vista de un dels aigua molls que jan en
aquesta comarca
Dintre del restaurant amb la seva llar
de foc i el cap de toro com a decoració
En aquesta foto es pot aprecia la
abundància pel sopar
El menjador amb totes les taules ja
preparades per la festa
Tots els visitants gaudint de la festa
flamenca
Presentació de tot el grup flamenc
preparats per actua
La Salva participant ven alegra de la
festa Rociera
En plena actuació del grup, cantant i
ballant da llo mes ve,
vam sortí satisfets i alegres
Dimarts 19/02/03 sortida a la (RUTA DEL PESCAITO) de Punta Umbria
Varem sortir del Hotel per visitar Punta Umbria i al seu port Marítim, varem tingué la mala sort dons plovisqueja,tinguen de fer la visita corra cuita.
Desprès de visitar i fer fotos dels llocs mes importants com el Port,els Monuments,bars i tendes de regals ,vam anar al Restaurant per degustar els plats de Pescaito típics de Punta Umbria,mol frescs pescats del mateix dia, tornant al Hotel mes aviat degut al mal temps
HITORIA DE PUNTA UMBRIA
La historia de Punta Umbría senyala als britànics que treballaven a les minàs de Río Tinto com els primers pobladors de Punta Umbría.
Es algú arriscada aquesta afirmació, ja que aquests no van arribar a la Costa de la Luz fins a finals del Sigla XIX, i en aquest moment ja existia la Torre Vigia i petites vi-vendes de mariners als voltants.
Romans, ibers , Tartessos, arabesc, cristians, tots ells havien passat per Punta Umbría, pro la realitat es que quant els britànics arribaren , la vida en aquest poblat ja era bastant rústic, poc desar-rollada, sòls quatre casàs, la Torra i una taverna, on els carabiners i els pescadors descans-avant després d'una jornada de traball amb les seves respecti-bas activitats
.
Les familias da quests dos sectors laborals s'encarrega-vent de cultivar la terra, del entorn, dels horts en la zona de la ria, de la torre, pro foren els anglesos qui van fer el primer moll de fusta de la zona, las primeres casàs de fusta van començar a construir-sa a principis del Sigla XX, era el lloc on els anglesos que treballaven a les Mines de Río Tinto passavant els estius, això suposava que Punta Umbría, a principis del Sigla XX, ja mirava el turisme como una font de d'ingressos, obrin el primer bar turístic. .
En aquest sentit cal destacar que el transport fluvial comences a principis del Sigla XX, això va suposar que el poble creixes a passos agegantats.
Punta Umbría es una de las ciutats mes importants de la Costa de La Luz d'un-punt de vista turístic, fou la primera pionera en explotar aquest recurs econòmic. En el seu municipi,també si tro-vent monuments com la Iglesia de la Virgen del Carmen o la Casa de los Ingleses, un museu que recull la situació vívida a principis del sigla XX quant començaven les primeres construccions de cassas per vacacions . Ames cal destacar un monument per sobre dels altres, la Torre Almenara, fet-la construir per Felipe III en el Sigla XVI,concretament al voltant del any 1577 . concretament al voltant del any 1577 .
Fotos de Punra Umbria
Església de la Verga Maria de la Asuncion
Casa de fusta construïda pel Anglesos del Sigla XX
%5B1%5D.jpg)
Ajuntament de Punta Umbria fatxada mol original
Torra Vigia per preveure el desembarc
dels pirates construïda el
any 1577
Una de les platges amb barcasses amarrades dels
pescadors, per
sortir a pesca per la nit
La Salva en una tenda comprant una jaqueta colo
vermell per la
pluja
S'entada en un bar prenent un tallat
Caminant sota el paraigua pels carres de Punta Umbria
Fotografiada sota d'un taronger carregat des fruits
Esperant el grup per anar al restaurant del Pescaito
L'entrada del restaurant
Esperant que portin mes peixos
Un empleat del restaurant servin les plates del Pescaito
Un cop acabat apunt per agafar el autobús quest portara al Hotel
Dimecres 20/02/03 sortida a la Ruta de Colon i al
Monestir de Santa Maria de la Rabida
Avui farem l'ultima excursió de
la nostre estada en Matalascañas,la farem anant a la Ruta de Colon i
al Monestir de Santa Maria de la Rabida,fen les visites corresponents
amb la nostre guia turística de Sènior i gaudint de les nostres
vacances aquí en la provincià de Huelva, primer visitarem la Ruta
de Colon de Palos de la Frontera visitan les Caravelas la Pinta la
Niña i la Santa Maria,fen el corresponent recorregut per l'interior
de les tres Naus,amarrades el Port.
Un cop acabada la visita de la Ruta de Colon, ens
traslladarem amb el autocar al Monestir de Santa Maria de la
Rabida,un la guia turística ens farà totes les explicacions de la
historia,siguen mol interessants i instructives.
Un cop acabada les visites ens traslladarem al Hotel,
un després del sopar rematarem les vacanças asistin com cada nit a
la sala de festes,en aquest cas ens van passar la peli-cula Blanca
Nieves
Una petita Historia de la Ruta de Colon
El 12 de
maig de 1492 Colom deixa la cort, ubicada a Granada, i es dirigeix
cap a la vila de Palos de
la Frontera. Quan arriba a la vila es va trobar amb l'oposició
dels veïns, que desconfiaven d'un estrany. Una reial
provisió dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns de
la vila, en la qual se'ls sancionava a servir a la corona amb dues
caravel·les durant dos mesos, va ser llegida, el dia 23 de maig, a
la porta de l'Església
de San
Jorge
on estava situada la plaça pública. No obstant els sancionats
“acataren
però no obeïren”
l'ordre reial
Davant
aquestes dificultats els Reis
Catòlics feren una altre ordre, datada el dia 20 de juny i
dirigida a totes les autoritats de les costes andaluses, a proveir a
Colom amb tres vaixells i enviaren a Juan de Peñalosa que
l'executés. Així mateix, i donat que les ordenances de la
vila prohibien noliejar
vaixells a les persones que no tinguessin participació en el
senyoriu d'aquesta els reis van
comprar, a finals del mateix mes, la meitat de la vila de Palos
pertanyent al comte de Cifuentes per 16.400.000 morabatins.
Per la seva part, Colom va recórrer a una de les provisions
expedides pels monarques en la qual se li concedia permís per
reclutar mariners entre els empresonats, encara que finalment això
no va ser necessari.
Moguts per
les adversitats en el reclutament i provisió de l'expedició, i el
determini mostrat pels reis a donar suport a aquesta, els religiosos
de La Rábida,
en especial fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, posaren en
contacte a Colom amb Martín
Alonso Pinzón, el qual va donar suport a la possibilitat del
viatge fet que permeté, donada la seva reputació de patró, el
reclutament de la tripulació. El paper de Pinzón
no sols es limità al reclutament de la tripulació, un cop decidit a
participar Martín Alonso prengué les regnes de l'organització de
gran part de l'expedició: va rebutjar els vaixells que havia
embargat Colom i va acomiadar també als homes que aquest havia
enrolat, tot decidint emprar altres dues caravel·les, la
Pinta
(que pertanyia a Cristóbal Quintero) i la
Niña
(propietat de Juan Niño), les quals tenia arrendades i coneixia les
seves qualitats; aquestes caravel·les es van unir a la nau Santa
María,
que va llogar Colom a Juan de
la Cosa. Així mateix, diferents autors indiquen que Pinzón
aportà a l'expedició mig milió de morabatins
de la seva hisenda personal
El viatge
Finalitzats
tots els preparatius, l'expedició salpà del port de Palos
de la Frontera a l'alba del 3
d'agost de 1492, amb les caravel·les
"La
Pinta"
i "La
Niña",
i amb la nau "Santa
María",
amb una tripulació d'uns 90 homes i 20 passatgers d'oficis diversos.
El 9
d'agost la flota arriba a les Illes
Canàries on s'hi amarren durant uns dies. Primerament, van
navegar fins a la La Gomera, on
visità a Beatriz de
Bobadilla que era la governadora de l'illa; i posteriorment, van
amarrar a Gran Canària
on arreglaren el timó de La Pinta i substituïren les seves veles
triangulars originals per unes quadrades que la convertiren en la
caravel·la més ràpida de la flota.
El dia 6
de setembre van continuar l'expedició rumb al desconegut.
L'expedició no va resultar fàcil per a ningú i durant la mateixa
va haver diversos conats de motins. Entre el 13
i el 17 de setembre Colom
va observar l'efecte de la declinació
magnètica. El 22 de
setembre va enviar Colom la seva carta de navegació a Pinzón.
El descontentament i la por s'estén per la tripulació: La nit del 6
al 7 d'octubre es produeix
un intent de motí a la Santa María. Finalment, entre el 9
i 10 d'octubre,
l'Almirall i els seus capitans prenen la determinació que es
tornaria en el termini de 3 dies si no s'albirava terra. Abans
d'expirar el plaç, la nit de l'11 d'octubre, el grumet
Rodrigo de Triana crida
des de La Pinta: "Terra a la vista".
Al cap de
36 dies de viatge, el 12
d'octubre, la flota arriba a l'illa anomenada Guanahani,
que Colom rebatejà amb el nom de San
Salvador.
Posteriorment,
també desembarcà a l'illa de Cuba,
a la que va anomenar Joana,
i a de la Hispaniola. En
aquesta, el 25 de desembre
de 1492, s'enfonsà la nau capitana, la Santa Maria. Les seves restes
van ser usades per construir el fort de La
Nativitat,
constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica, en el
qual hi restaren 39 homes sota el comandament de Diego de Arana.
El 16 de
Gener de 1493, Colom i la resta d'expedicionaris, prenen el camí de
tornada. En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues
naus que quedaven, la Pinta, amb Martín
Alonso Pinzón, desembarcà a Baiona;
així mateix la Niña, amb Colom a bord, arribà el 4
de març a Lisboa.
El dia 9
de març, Colom s'entrevistà amb el rei de Portugal, convencent-lo
que l'expedició no interferia amb les seves propietats
El dia 13
Colom va abandonar Portugal en direcció a Andalusia.
Colom arribà al port de Palos el 15
de març de 1493, amb una
diferència de poques hores, el mateix dia, hi arribà la Pinta.
Fotos de la Ruta de Colon
Ja em arribat a la entrada del museu de la Ruta de
Colon, un la guia ens fa les explicacions corresponents,per fer les
visites a les tres caravel·les pel nostre conte
Una replica de las tres caravel·les, amarrades en
el Por de Pals de la Frontera,la Pinta la Niña i la Santa
Maria,aquesta ultima anomenada com la Nau,per la seva grandesa i mes
lenta de les tres
Una de les passarel·la de fusta per comunicar-se una
am l'altre
Aquí es pot aprecia la grandesa de la Nau
La Salva ja dintre de la Nau per visitar-la
La Nau amb els escuts de les diferents províncies
que participaren en el viatge del descobriment del nou mon
Previsions dels aliments que tenien pel viatge
Colon en el seu aposentament repassant el mape de
ruta i al fons el seu dormitori
La bodega de la Nau amb botes de vi i aigua
Un altre replica del cuiner amb diversos estris i
aliments
La Salva a la coberta del vaixell contemplant les
instal·lacions d'aquella època
Fotografiat a la passarel·la principal per accedir a
les tres cara-beles
Mirant les gerres de ceràmica,botes i altres
elements útils pel viatge
Una petita Historia del Monestir de Santa Maria de la Rapida
El monestir s'eleva sobre un turó que domina la confluència dels rius Tinto i Odiel, conegut des d'antic com a Peña de Saturno.
Sobre els orígens de La Rábida hi ha una sèrie de llegendes recollides en un antic còdex de fra Felipe de Santiago. en les quals se li atribueix uns orígens llegendaris. Segons aquestes llegendes, en temps dels fenicis hauria existit un altar dedicat al seu déu Baal (posteriorment equiparat amb Hèrcules), i més tard els romans haurien elegit aquest mateix lloc per venerar la seva deessa Prosèrpina. Els àrabs aixecarien aquí un petit monestir amb monjos cavallers com els dels ordes cristians. Aquest tipus de monestir musulmà solia ser a la costa fronterera i prenia el nom de ràbida o ràpita (de l'àrab رباط ribat), d'on li vindria la denominació. Els ascetes musulmans es perfeccionaven espiritualment mentre defensaven el lloc fronterer. Al segle XIII, després de la conquesta cristiana, pertanyeria ja als cavallers templers, sota l'advocació de Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros). Aquesta mateixa tradició explica que el mateix sant Francesc d'Assís va arribar a aquest lloc en companyia de dotze deixebles per fundar un petit i humil monestir franciscà.
Erigit durant els segles XIV-XV, hi destaquen pel seu interès artístic l'església d'estil gòticmudèjar, així com també les estances decorades amb frescos de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del descobriment d'Amèrica, i una escultura de l'advocació mariana sota la qual es troba el convent, Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros) o Santa Maria de La Rábida, imatge d'estil gòtic del segle XIII aproximadament esculpida en alabastre.
El monestir té 2.000 metres quadrats d'extensió i és de planta irregular. Al llarg dels més de 500 anys de la seva història, ha passat per diverses modificacions, sobretot arran del terratrèmol de Lisboa de 1755. S'hi va allotjar Cristòfor Colom anys abans de partir cap al Nou Món, quan encara estava preparant el seu projecte. En aquest monestir està enterrat Martín Alonso Pinzón, que va morir als pocs dies de tornar del primer viatge colombí. Així mateix, de retorn d'alguna de les seves expedicions de conquesta, van arribar a aquest cenobi franciscà Hernán Cortés, Gonzalo de Sandoval i Francisco Pizarro. Per aquestes raons forma part destacada de l'itinerari històric artístic conegut com els Lugares Colombinos.
Fou declarat Monument Nacional d'Espanya el 1856.[3] Va merèixer, a més, la declaració de Primer Monument Històric dels Pobles Hispànics el 1949.[4] El 28 de febrer de 1992 li va ser atorgada la Medalla d'Or d'Andalusia per part de la Junta. En la declaració de la IX Cimera Iberoamericana de caps d'estat i presidents de govern a l'Havana, es va reconèixer La Rábida com a lloc de trobada de la comunitat iberoamericana de nacions.
Fotos del Monestir de Santa Maria de la Rabida
Vista
del Monestir amb la Salva apunt d'entrar per fer la visita
Ja dintre amb tot el grup contemplant les meravelles del
Monestir
Interior
del claustre
Una
pintura de Martin Alonso Pinzón de dintre del Monestir
Un
Moral de Colon amb els Monjos que li donaren suport
El
menjador principal dels Monjos
Habitació
un els Monjos es preparaven per dir la missa
Altar
de la església de Nostra Senyora dels Miracles,imatge d'estil gòtic
del segle XIII
aproximadament esculpida en alabastre.
Vista
del interior del pati voltat de arcades
Bust
del fra Joan Pérez esposat a la entrada del Monestir
S'entada
fora del Monestir esperant el grup de companys
Vista
del passeig per accedir al Monestir
Monument
a Colon commemorant el descobriment del Nou Mon
Caminant
per pujar al autobús quest portara al Hotel Flamero
Un cop
acabada les visites ens traslladarem al Hotel, un després del sopar
rematarem les vacanças asistin com cada nit a la sala de festes,en
aquest cas ens van passar la peli-cula Blanca Nieves
Dos Àlbums amb fotos de la nostre estada a
matalascañas
%5B1%5D.jpg)
